El tros
- 31 oct 2020
- 1 Min. de lectura
Sota un perer de peres aspres
hi creix un maset,
un taronger carregat d'abelles
i un roser de flors vermelles,
ple de punxes i bona olor.
Terra rocallosa que crida: aigua!,
xipres que esclaten
i un rec que brama
quan la bassa, a vessar,
es delira per regar.
I un pomer de fulles blanques
albira l'hort, que amb recel
acull tomaques, síndries i albergínies.
I aromes que s'enfilen, capritxoses,
fins a l'hora de sopar.
Una figuera novella,
un cau vell per a la canalla,
préssecs xatos de vellut
i albercocs de rama tendra
que coven i es confien
al sol de més amunt.
I l'estrella de la vinya,
la més vella i abundosa
la mare que fa confitura.
El seu pare, el meu pagès.
És el tros, que tot ho lleva,
tot ho pateix i tot ho tolera.
És el tros, que ens fa la vida
a redós de tot confinament.
És el tros.
Juliol de 2020
Comentarios