I que sigui ben gros, ben gris i amb la panxa tova. Per fer-li pessigolles, per repenjar-m'hi d'esquena, i perquè em faci de coixí a...

I vius de nit reclòs en la tempesta refugi de poetes, perill del vell pagès. I mors d'amor tancat entre tenebres profundes i més negres...

De remoure l’argila entre roques i ferralla silenciada i -a pesar- retrobada, de cloure els ulls i no veure-hi clar, d’aforismes feixucs,...