L'hamaca
- 14 oct 2020
- 1 Min. de lectura
Sota l'ombra de dues moreres
el vent bressola un vell jaç
un ball dolç t'adorm les parpelles,
la brisa poruga t'allita al seu pas.
El braç que et cau
dansa amb les pedres,
les borles de tela duen el compàs,
les veus del fullatge et remullen la cara.
Ostres! Que bé que estàs.
Qui tingués aquesta ombra,
i aquest company de ball,
qui pogués gaudir la banda
del vell grill tocant.
Una guitarra, dues cordes,
una oreneta i una foodtruck.
L'hamaca, quieta, atura el fullatge;
ronceges, t'atures i perds el compàs.
(Mas Ramades, Torroella de Montgrí) juliol de 2020
Quines grans migdiades...