La pau a la pell

Vas tornar de la muntanya

amb les ungles farcides d’argila,

amb els polzes d’acer i els llavis cremats.

Vas tornar per quedar-te,

mentre t’espiaven rere les velles persianes de fusta,

rònagues, com la majoria d’ells.

Vas tornar viva,

Vas tornar teva:

soledat, la ràbia morta i la pau a la pell.

Vas tornar per quedar-te,

malgrat les mirades esquives.

Malgrat els records més aspres.

Malgrat la remor que tot ho trontolla.

I ara la vida és més tendre,

només perquè tu ets més forta.

Desembre de 2020